El tema per reflexionar es molt interessant ja que parlam de antoni Zabala que ens explica en el seu llibre "Como aprender y enseñar competencias". En els capítols 1 i 4 ens explica sobre les competencies que com ell ho defineix és "allò que caracteritza a una persona capaç de realitzar una tasca concreta de forma eficient".Diu que és important no només instruir al alumne sino educar-lo també com a persona.
Parla d'un altre terme "Educació Propedèutic" s'enten l'ensenyament com un recorregut de superació de etapes succesives on cada una d'elles per la demanda de l'etapa superior.
Ens comenta que hi ha una crisi en els referents tradicionals per tres factors: un per la pròpia universitat, el segon lloc per la necessitat funcionalitat dels aprenentatges força la introducció de les competències i en tercer factor els sistemes educatius (a la funció social de l'aprenentage).
cita "l'ensenyament deu de ser per a tots, independent ment de les seves possibilitats professionals, formar en totes les capacitas del èsser humà amb el fi de poder donar als problemes que depara la vida es converteixen així, en la finalitat primordial de l'escola.
Comenta també d'un tipus de formació: la formació integral (ensenyament obligatori), deu tenir coma finalitat oferir els medis per preparar per la vida, però la realitat, com a resultat de dècades d'una escola propedèutica i selectiva, ha provocat una pràctica docent en la que la formació integral i l'educació per la vida es redueixen, en tot cas, a una foramció integral acadèmica i a un "formar per la vida". Això crec des de el meu punt de vista que per poder fer una formació integral com diu Zabala el personal decent ha de treballar molt, però per damunt de tot es posible
Tonucci, diu en el seu llibre una sèrie de reflexions sobre els canvis que hi ha a l'escola des del punt de vista " Model Tradicional" i "Model Construciu". Exposa que per integrar-se en un projecte educatiu diferent del tradicional, l'escola ha de retrobar una identitat pròpia i una nova coherència.
Fa una explicació dels dos tipus d'escola on hi ha una gran diferéncia en l'Educació Transmissiva i la Constructiva; comentant que la primera es decriu com el funcionament sense expressar valoración; el nen no sapi ve a l'escola per aprendre; el profesor sap i ve a l'escola oer ensenyar i la intel.ligència és un buit que s'omple progressivament per acumulacio de coneixements. En canvi a la segona, la defineix com el projecte d'una escola alternativa que no neix com desig utòpic, sinó com a projecció d'experiències escolars concretes; taxa que el nen sap i va a l'escola per reflexionar sobre els seus coneixements, organitzar-los, aprofundir-los i desenvolupar-los dins del grup; el profesor garanteix que cada alumne pugui assolir els nivells mes elevats possibles i la intel.ligència és un pot ple que es modifica i s'enriqueix per reestructurarció.
Un altre tema que l'autor anomena en el seu text, es el "Cercle Viciós del Mestre", on diu que probablement es pot considerar la causa de la crisi de l'escola i cita una sèrie d'aspectes que hauria de tratar-se per solucionar-lo; L'absència d'una formació professional; la quialitat de la formació professional fent referència a la forma en què es realitzen l'escassa formació i la formació permanent del professorat actiu.
La meva opinió com a futura mestra és molt clara: els coneixements que els nens porten après de la seva familia i el seu entorn, i amb el que sap el professor es pot fer una eduació com diu Tonucci, contructiva, que tots aprenguin de tots ja sigui el nen com el professor.
D'aquesta manera estic d'acord amb l'educació contructivistra per que he estat en els dos costats de l'educació, tant en la constructivista com la tradicional i realment he après més amb la primera que amb la segona.
